Els Jocs Olímpics de Barcelona’92 i la SERHS: el recorregut que vam fer junts

Curiositats d’una aventura olímpica compartida

 

Els Jocs Olímpics de Barcelona’92 suposaven un gran repte per a totes aquelles empreses i institucions implicades. L’èxit de Barcelona’92 va ser majúscul perquè, després de més d’un quart de segle des de la seva celebració, se segueix considerant una de les millors convocatòries olímpiques de la història. Però, sabies què SERHS va formar part d’aquesta llegendària i icònica convocatòria esportiva? En la nostra Passejada per la història d’aquest mes de setembre, t’expliquem de quina manera la SERHS va contribuir al bon funcionament d’un dels muntatges més especials i simbòlics d’uns Jocs Olímpics: el del recorregut de la Torxa Olímpica de Barcelona’92.

I és que la Cuina SERHS va formar part de la comitiva que acompanyà la Torxa al llarg de 42 etapes i més de 6.000 quilòmetres de geografia espanyola i catalana amb destí final a Barcelona, com a empresa responsable de l’avituallament. Durant tot el camí, el foc olímpic va anar acompanyat d’una llarga caravana amb més de 60 vehicles i més de 160 persones entre organitzadors, periodistes i cossos de seguretat, d’entre un llarg etcètera de participants en aquesta marxa. El foc havia d’arribar a bon port per cremar, durant els 15 dies de Jocs, des del peveter de l’Estadi Olímpic Lluís Companys de la capital catalana.

 

Però, en què va consistir el servei d’avituallament i com es va poder dur a terme?

L’avituallament de la ‘companyia de la Torxa’ consistia de tres serveis al dia. El primer dels serveis era a mig matí i constava d’un pic-nic; el mateix servei que se servia a mitja tarda. I, a migdia, era quan els comensals gaudien del dinar que Cuina SERHS havia preparat per l’àpat central de dia.

L’organització no va ser fàcil. Per això, per tal de que el servei fos acurat, es va desplegar una flota mòbil que constava de dues furgonetes, així com d’un camió-trailer de 12 metres de llarg, en el que s’hi va instal.lar una cambra frigorífica de 4 metres, un magatzem d’1,45 metres, una zona de muntatge i emplatat de 4 metres i un moll de càrrega i descàrrega d’1,5  metres.

Les furgonetes s’encarregaven dels serveis de pic-nic i de subministraments i compra de productes frescos in situ. D’aquesta manera, el camió es podia desplaçar fins al punt de l’etapa previst pel dinar i tenir-ho preparat a l’hora de l’arribada de la comitiva. La clau va ser, llavors, la cuina al buit, que venia per canviar els conceptes tradicionals arrelats a la cultura alimentària de l’època.

La tasca de SERHS amb la ‘companyia de la Torxa’ va ser tot un èxit, malgrat que el repte va ser molt gran. En aquells moments, la cuina al buit per la restauració col.lectiva era un projecte per a moltes empreses i SERHS, pionera en àmbits com aquest, ja havia posat en marxa. Avui, per exemple, SERHS Food, la divisió d’alimentació i restauració col.lectiva de SERHS, compta amb una Cuina d’Alt Rendiment, única ‘en la seva espècie’ equipada amb maquinària d’última generació i amb l’última tecnologia de la indústria alimentària. De fet, respon als estàndards més alts en seguretat alimentària com poques i està preparada per a una gran versatilitat i flexibilitat que li permet cuinar tot tipus de receptes i formats de presentació i conservació tals com l’envasat al buit, en ATM, pasteuritzat, esterilitzat i ultracongelat.

I fins aquí, la nostra Passejada per la història de SERHS d’aquest mes. El mes passat, viatjàvem a bord de l’Harmony of the Seas, amb la família de la SERHS i, el mes que ve, ja veurem fins a quin any ens teletransportem. Ens acompanyaràs, oi?